Aquesta és l'imatge de la sèquia de Sils convertida en un vulgar desaigua per obra i gràcia no sé si de l'ACA, de l'ajuntament de Sils o de tots dos.
La sèquia de Sils és un rec que, tot i ser originàriament artificial i construït amb l'objectiu de desguassar els estanys, encara el recordo resseguit per vernedes i altres boscos de ribera i sense plantacions de pollancres als voltants: unes plantacions que abans només creixien a la perifèria poc inundable dels estanys, en un exercici de seny que sembla s'ha perdut definitivament.
La sèquia de Sils és un rec que enyoro sense carreteres a les motes (d'aquestes que ara se'n diuen vies verdes, circuits de BTT o camins d'aigua), que enyoro envoltat de prats i herbassars i, sobretot, que enyoro molt més ple de vida. Es dur reconèixer, al menys segons la meva percepció i les meves dades, que la sèquia acollia més vida fins i tot quan les seves aigües eren francament pútrides, molt abans que, en aquest país, s'inventés fins i tot el concepte de depuradora.
Entenc menys de flora que de fauna, i per tant puc valorar menys sobre el regne vegetal. Hi ha un gran llistat d'espècies vegetals desaparegudes de Sils a les darreres dècades, i moltes no els hi he vist mai. Però si que puc afirmar que he vist desaparèixer el marcòlic (Lilium martagon), de la mateixa manera que he vist com ha s'ha salvat de miracle el lliri de neu (Galanthus nivalis) només fa un parell de mesos, per atzar, obra i gràcia de les pales de les excavadores.
Els estanys de Sils varen ser dragats per primer cop amb maquinària els anys 1970 ( no tinc anotada la data exacte), i desprès el 1988. Això va trencar amb una tradició de drenatges manuals que mitjançant mètodes tradicionals havien mantingut un equilibri gairebé perfecte entre els interessos ramaders i agrícoles i la conservació del patrimoni natural. Ara, el 2011 s'ha tornat a fer una "neteja per evitar inundacions", tal i com els hi agrada a dir als gestors polítics que ens volen protegir de tot encara que no estiguem en risc.
Cada drenatge té unes conseqüències que es repeteixen cíclicament: destrucció de prats, herbassars, canyissars i boscos de ribera, ampliació de zones de conreu (sobretot de pollancres) en detriment d'hàbitats natural i semi-naturals, etc. I destrucció de patrimoni cultural com les comportes centenàries desaparegudes a la darrera "neteja"!!
Però el que, segons la meva opinió, s'ha fet ara es dessecar una zona humida legalment protegida, cosa que cap llei i cap instrument de planificació emparen i totes condemnem. Havia passat abans (1988) amb menys instruments legals, però hi va haver una protesta de tres parells de collons. Ara ningú no ha dit rés. On està dormint el conservacionisme (que, ai làs, potser no és el mateix que l'ecologisme) en aquest país?
Com que no ho sé, i tot i que no en tinc ganes (recordeu el dejà vu que cansa... i cansa molt!), em sento obligat de començar a fer alguna cosa. M'estimo massa el estanys, la meva comarca i el meu país per quedar-me amb les braços plegats. Faré el que pugui i, com que no veig ningú pel voltant, ho faré a la meva manera, i així tampoc hauré de donar explicacions a ningú..
I fer-ho a la meva manera vol dir sense el concurs de partits, sindicats, indignats, ecologistes, economistes, bonhomistes, antisistemes, i similars. Absteniu-vos si us plau, tots plegats. A veure si d'una vegada podem fer quelcom seriosament sense que sigueu imprescindibles!
A la resta, m'agradaria comptar amb vosaltres. Això no s'ha acabat.
