Ha passat l'estiu. Un estiu molt llarg i, per a mi angoixant: massa dies de calor i de sequera que fins i tot ha fet que molts arbres es desprenguessin de les seves fulles. Alguns potser ni tant sols s'en sortiran.
No us espanteu: malgrat auguris més o menys encertats o científicament comprovats de canvi climàtic -qui pot predir el futur!!-, no és la primera vegada que això passa. Estadístiques a banda, des que tinc memòria eco-meteorològica ho recordo un cop cada 10 -15 anys: 2003, 1994, 1981, ... Un període una mica més curt que el de les grans tempestes de neu que es reprodueixen més o menys cada 20 -25 anys :2010, 1986, 1962,... o el de les grans fredorades (2005, 1985, 1956,...)
El cert és que cada cop que hi ha alguna situació meteorològica una mica excepcional ens trobem amb efectes col·laterals. Enguany han sigut els grans incendis, però per sort pels habitants de les ciutats, hem passat de puntetes sobre les restriccions d'aigua, ja que encara vivim de renda de les pluges de l'any passat. I amb el que ha plogut els darrers dies ja ens podem vendre tranquil·lament l'aigua del Ter, que ens la pagaran molt bé de preu.
Siguin incendis, sequeres, aiguats, nevades, ventades o pedregades, després d'un d'aquests fenòmens d'intensitat superior a la normal sempre es repeteixen les mateixes lletanies: que no estem preparats, que no hem fet rés per prevenir, etc. Després s'improvisen mesures a corre-cuita que, sort en hi ha, si no empitjoren més el problema (retirada de fusta cremada i repoblacions inútils, "neteja" de rieres, campanyes publicitàries,...) Totes, però, tenen dues coses en comú: el seu cost elevat i la rapidesa amb que s'obliden... O algú sap que s'en ha fet de les dessaladores projectades arrel de l'anterior sequera? I ara que ha fet 50 anys dels aiguats del Vallès... heu vist com als mateixos indrets on l'aigua es va endur persones i béns les rieres estan altra cop encaixonades per infraestructures i naus industrials?
Per cert, cada vegada que hi ha un gran incendi gairebé tothom clama per la creació d'espais oberts enmig del bosc. No dic que en alguns casos pugui ser una solució, però cal anar amb compte. A tall d'exemple l'imatge del costat (és del 2004, ja que ara l'espai es irreconeixible per culpa de l'AVE). En aquest indret vaig viure un dels meus primers incendis. El camp, d'una amplada mínima de 150 metres estava acabat de llaurar, però abans que el foc hi arribés ja cremava el bosc de l'altra costat. Responsable: els fems que varen començar a cremar sota el terra del mateix camp i que varen propagar el foc a tota velocitat. D'aixo fa 40 anys però el record encara el tinc ben viu... No m'imagino com deuria cremar un prat ben abonat amb fems de vaca!
