Com que més d'un m'ho ha preguntat em veig obligat a comentar d'on ve el nom del meu blog.
Sant Llop no és més que el punt més elevat del poble on resideixo (Sant Dalmai). Hi una antiga ermita romànica dedicada a Sant Llop, protector de pastors i del mals de la gola. L'ermita porta més de 200 anys abandonada, tot i que a finals del segle XIX va ser fortificada pels militar que hi varen edificar una torre de telegrafia òptica damunt de l'espadanya. Sant Llop és una talaia privilegiada, i d'aquí el nom del blog. Malgrat la modesta alçada del turó, la seva situació entre el pla de la Selva i els contraforts de les Guilleries permet la visió d'un ampli territori. Dés de Sant Llop és veuen, a més de les terres de la comarca de la Selva, territoris del Gironès, l'Alt i el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, el Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Ripollès... i si prenem atenció fins i tot del Berguedà, la Cerdanya, el Vallespir, el Rosselló... Això sí, actualment i degut al creixement del bosc, per veure tot això cal enfilar-se dalt del teulat, amb un cert risc per a la integritat física.
Sant Llop no és més que una metàfora, un lloc privilegiat dés d'on observar, el que passa i el que ha passat, reflexionar i, si cal, indignar-se aprofitant que sembla que torna a estar de moda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada