Comencem...

Els humans som animals molt curiosos, trapacers, joganers i entremaliats. Aquesta és una característica evolutiva que compartim amb la resta de mamífers i, en particular, amb els nostres parents més pròxims els Primats. Sense ella mai haguéssim aconseguit el nivell de desenvolupament tecnològic que avui dia tenim, i ni tant sols cap membre de la nostra família homínida hagués estat capaç de treballar una pedra, d'esmolar un pal o d'encendre un foc.

La nostra curiositat ens ha conduït a la tecnologia, la ciència, la filosofia... al coneixement en definitiva. I tot plegat ha fet que cada cop visquèssim millor i fòssim més lliures. Aquest no és, ni ha estat un camí de roses, com no ha estat una evolució lineal ni universal. Només cal veure com bona part de la humanitat viu encara avui en dia en situacions similars que les dels seus avantpassats paleolítics, o com al llarg de la història de tot el món s'han repetit i encara es repeteixen episodis de foscor involutiva i de totalitarisme assassí, dirigits massa sovint per anacrònics mascles alfa.

Tot i així, estic convençut que la majoria dels humans no canviaríem les nostres condicions de vida per les dels nostres pares, els nostres avis o els nostres avantpassats del segle X desprès de Crist o del segle X abans de Crist. I malgrat certes visions apocalíptiques, estic gairebè convençut que els nostres fills (aquests que es diu que per primer cop viuran pitjor que els seus pares), en un futur no voldríen pas canviar les seves condicions de vida per les de la nostra generació.

La tecnologia, el coneixement i l'esperit crític és el que ens ha de fer cada cop més humans, i això no té marxa enrere mentre seguim vivint en aquest món. No estic d'acord amb els inmovilistes de la meva generació que, gairebé per sistema, qüestionen noves tecnologies, nous sistemes de comunicació (digueu-li facebook o twitter) i noves maneres d'entendre el món. La majoria d'aquests no són, en contra del que es podria creure, persones desinformades i de baix nivell cultural, sinó tot el contrari. Probablement l'únic que els hi passa és que han quedat intel.lectualment ancorats en un període que va, aproximadament, del 1.870 al 1.970, 10 anys amunt o o 10 anys avall.

Reconec, en defensa dels meus col.legues generacionals, que jo mateix pateixo una certa esquizofrènia informàtica, i més quan toca compartir la vida i el sostre amb canalla adolescent que necessita viure permanentment endollada a un aparell, com si es tractés d'una recreació de Matrix... o és que realment existeix Matrix?

El que hem dóna confiança però, és que cap avenç científic i tecnològic és dolent en sí mateix. Si a la pràctica és bó o dolent només depèn de les persones. L'energia nuclear ha permès curar el càncer,  destruïr Hiroshima, portar electricitat a moltes cases i acumular residus per a milers de generacions. Un fusell en mans d'un mercenari pot matar homes, dones i criatures innocents però en mans d'un inuït pot salvar-lo a ell i a la seva família de l'atac d'un ós polar. Les bales no maten, sinò la velocitat i la direcció que porten, coses que només decideix qui prem el gatell.

Soc d'una generació que va tenir el primer contacte informàtic passats els 30, que primer va veure nèixer el fax, després el módem telefònic i finalment el correu electrònic, internet, les xarxes socials... Alguns ho hem portat millor i d'altres pitjor, però la majoria ens hem adaptat prou bé a aquest món. Però com que no hi hem nascut ni ens hi hem format i sovint aquesta accelerada  evolució tecnològica ha coincidit amb el pic del nostre període reproductiu, a vegades ens ha costat fer passos tant senzills com el de crear un blog com aquest.

Dit això, benvinguts al meu blog. Fidel a la meva filosofia intentaré fer-ne un bon ús: només hi penjaré coses quan  realment tingui quelcom dir i gaudeixi de prou temps per fer-ho: a favor de les noves tecnologies sempre, de qualsevol forma d'esclavitut mai.