dissabte, 20 d’agost del 2011

Tot flueix, rès és etern (1)

Malgrat ser conscients dels canvis que hi ha hagut en la història del nostre planeta i malgrat que coneguem i defensem aferrissadament els principis de l'evolució, moltes vegades els naturalistes semblem incapaços d'assimilar les variacions que es produeixen a escales curtes de temps. I sovint això ens ha portat a vetllar per a la preservació d'espècies, hàbitats i paisatges pensant només en el que hi hem vist i el que hi hem gaudit en un moment determinat, com si tot fos immutable.

Ja fa temps que dono voltes a tot això. Va començar plantejant-me preguntes existencials sobre l'impacte visual i paisatgístic que en el seu moment va representar la construcció d'equipaments emblemàtics com el castell de Montsoriu, el d'Hostalric, la catedral de Girona o la mateixa abadia de Montserrat (que ja em direu quin nyap enmig d'aquell monument geològic!) i si això seria avui en dia equiparable a polèmiques com les dels parcs eòlics.

Després va venir la constatació (que en principi sembla òbvia però que gairebé sempre oblidem) de que les coses, de manera natural, canvien més depressa del que ens sembla... i ja no dic si els humans hi intervenim. I aquests canvis porten a millor o a pitjor? O simplement són canvis sense cap més transcendència? Era millor l'activitat humana sobre el territori fa cent anys, quan pràcticament no hi havia bosc o ara, amb grans índex d'urbanització, una agricultura molt intensiva però amb grans masses forestals? Era millor tenir molts conills i ocells esteparis que tenir cabirols i tudons? Fa mig segle, si hagués existit un moviment naturalista, hagués lluitat per la reintroducció del senglar?

Finalment em va assaltar una inquietud per esbrinar quins eren els criteris per donar "papers de residència" a determinades espècies: l'antiguitat d'introducció del castanyer i del pi pinyer compta a l'hora de considerar-los residents i del país? Quants anys li falten a la robínia per aconseguir-ho? La geneta africana és millor que el visó americà? D'aquí a 2.000 anys el cranc roig serà considerat una espècie autòctona?

Espero que algun dia hi trobem resposta...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada