Potser hi haurà més notícies, però seran després de la publicitat.
Sr. Martí Noguer
Alcalde President de l’Ajuntament
Passeig Sants Cosme i Damià, 2
17410-SILS
Benvolgut alcalde i amic,
He tardat molt de temps en decidir-me a fer-te arribar la meva preocupació per la manera com s’està gestionant l’estany de Sils. Finalment però, m’he decidit.
Saps perfectament que la meva història amb els estanys ve de lluny: modèstia a part, considero que vaig ser un dels principals redescobridors d’un espai natural pel qual ningú en donava un duro i, durant un temps, segurament en vaig ser també un dels màxims entesos. Ara potser ja no és així i me’n alegro, perquè això vol dir que les meves batalletes de fa 30 anys (Mare de Déu com passa el temps!) no varen ser en va.
Una de les primeres actuacions que es varen dur a terme als estanys, quan finalment es va entendre que ineludiblement calia protegir-los, ja va comptar amb la meva opinió en contra per l’impacte que creia podia tenir sobre els sistemes naturals i, en particular per la tranquil•litat de la fauna i el risc d’introducció d’espècies exòtiques. I tot i així es va fer. I quina era aquesta actuació tan impactant? doncs ni més ni menys que el circuit de BTT pel marge dret de la sèquia. Avui aquesta via ampla, pavimentada amb sauló, en la qual s’hi han gastat i es segueixen gastant molts diners, serveix per a bicicletes i vianants, però també per gossos, cavalls, motos, quads,... I per que tot l’alumnat del mateix institut de Sils s’escampi per prats, aiguamolls i boscos, teòricament per fer un treball d’investigació que a la pràctica consistia en aixafar nius i jugar al futbol, tal i com vaig poder comprovar el curs passat.
Desprès va venir el Life. Hi vaig participar activament en la redacció del projecte inicial (més tard tergiversat i inflat pressupostàriament fins a límits increïbles), en la direcció de part d’obra i en el disseny de la senyalització i de l’exposició que avui es pot visitar a l’estació.
Quan l’obra va finalitzar i l’ajuntament de Sils i l’escola-taller varen passar a gestionar l’espai, una de les primeres coses que varen fer va ser desbrossar tota la vegetació arbustiva espinosa, que s’havia plantat expressament a les motes de la llacuna permanent amb l’objectiu d’evitar l’accés al seu interior. El cost de la plantació va ser, si no recordo malament, d’uns 3 milions de les antigues pessetes, que es varen volatilitzar poques setmanes després. Aquesta va ser la primera sorpresa, amb la gràcia afegida que una administració destinava diners a destruir la inversió d’una altra. Avui segueixo sense entendre perquè es continuen segant motes i canyissos i, en canvi no es seguen ni gestionen herbassars, que és el que caldria, ni es recupera el bosc de ribera de la sèquia.
Darrerament fins i tot sembla que hi ha alguna administració que inverteix en destruir les seves pròpies inversions, com és el cas del recent drenatge de la sèquia, fet amb criteris gens ambientals i que ha provocat l’assecament d’espais que va costar inundar més de 100 milions de les antigues pessetes. Sort que estem en crisi!
L’any 1988 ja vaig suar sang i fetge per demostrar que no calia drenar la sèquia perquè les inundacions que va patir part del nucli de Sils, a banda de l’excepcionalitat de la precipitació (més de 300l/m2), no varen ser degudes a la “brutícia” de la sèquia sinó a l’obstrucció d’un col.lector, tal i com fotogràficament va sortir reflectit a diferents mitjans i en algun llibre sobre gestió del medi ambient que es va publicar alguns anys mes tard (acompanyo còpia). Sempre he cregut que els casc urbà de Sils no té riscos d’inundació, entre d’altres coses perquè el poble es va edificar per damunt de l’estany. Els termes de delimitació de l’estany coincideixen amb la cota 67, tres metres per sota del la cota 70 de la Laguna, inundada el 1988 (insisteixo) per les mancances d’un col.lector. El PEF (Planificació de l’Espai Fluvial) de la conca de la Tordera de l’ACA, no inclou entre les zones inundables cap edificació de Sils. Algú em pot dir doncs perquè es gasten diners en dragar la sèquia de manera tant bèstia com s’ha tornat a fer?
Tinc els meus dubtes sobre la legalitat del drenatge tal i com s’ha dut a terme. Com també tinc els meus dubtes sobre la legalitat dels moviments i abocaments de terres que estan fent certs particulars. I com en anteriors ocasions, l’actuació també ha comportat la destrucció d’una mica més de patrimoni cultural (alguns ponts, comportes antigues, etc.)
Les darreres vegades que he passejat per Sils pràcticament no hi he vist fauna aquàtica i, evidentment no hi he trobat gens de tranquil•litat. I sense això no hi he trobat tampoc aquell turisme de qualitat que estic segur tan interessa a aquest i a anteriors consistoris de Sils: aquell turisme que deixa calerons en bars, restaurants, botigues, hotels, càmpings, cases de turisme rural etc. A l’estany només hi trobo darrerament veïns fent footing o portant el gos a fer les seves necessitats, a perseguir ànecs o bordar el pobre visitant, joves incívics amb moto destruint mobiliari urbà, ciclistes i genets que creuen que tenen tot el dret del món per anar on vulguin.
No saps com envejo els anys d’abans de 1988, abans de l’anterior drenatge, quan gairebé calia un tallabarders per poder caminar pels marges de la sèquia, però hi havia una diversitat de vida que mai més he tornat a veure als estanys, malgrat la brutícia de les aigües d’aquell temps.
La paradoxa crec que és l’error en que sempre ha caigut l’ajuntament de Sils d’orientar els estanys de cares al turisme en comptes de la conservació. És el típic error d’aquest país: posant per davant els interessos econòmics del turisme es destrueix el patrimoni natural que és el que inicialment atreia el turisme de qualitat. Aleshores no queda cap més remei que conformar-se amb el turisme vandàlic: dóna una volta pels estanys i després ves un dia als aiguamolls de l’Empordà i entendràs que vull dir. I si vols t’acompanyo.
Però com que no tot han de ser retrets, permetem que feliciti l’ajuntament de Sils per totes les iniciatives de custòdia que s’han dut a terme. Crec que aquesta és una bona línia que espero tingui continuïtat en el futur.
Per últim, vull manifestar-te que estic a la teva disposició i a la de l’ajuntament per a qualsevol opinió o consulta que em vulgueu demanar. És més, estaria encantat i crec, sense modèstia, que la meva experiència podria aportar una visió una mica diferent de la que ha dominat fins ara en la gestió de l’estany. M’estimo massa aquest espai com per no fer-hi rés ara que torna a estar fotut.
Rep una abraçada i una salutació ben cordial
Lluís Motjé i Costa
Sant Dalmai, setembre de 2011.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada