dimecres, 21 de març del 2012

PLOU...

Després d'un hivern molt sec i de temperatures contrastades (ha fet mota fred i francament també calor), ha començat a ploure, de moment amb una certa timidesa. A veure com acaba.

La sequera ha portat incendis i ha disparat alarmes, de les quals tots els mitjans de comunicació més nostrats s'han fet ressò. Però aquests mateixos mitjans ens han informat que no cal patir massa, perquè els pantans estan ben plens i tenim aigua assegurada per tot l'estiu.

Aigua per a qui? Suposo que només per als habitants de les ciutats connectades a xarxes d'abastament i per a les comunitats de regants. Aquest reg d'aspersió que encara aquest matí, tot i la pluja, seguia escampant aigua per camps de cereals més o menys assedegats, que jo sàpiga no depèn de cap pantà, sinó dels aqüífers del pla de la Selva... I quants hectòmetres cúbics enmagatzemen aquests aqüífers? I quants se'n gasten cada any? Quina quantitat es recarrega?  I sobretot, quin impacte té tot plegat sobre el medi?

Comento sovint que sempre recordaré el meu avi diguent que ja es podia morir quan, per primer cop a la seva vida, va veure a l'Onyar sense aigua. Que pensaria avui d'aquest riu gairebé sempre sec sense peixos ni rat-bufos?

Enmanillats per la PAC i la intensificació agrícola i ramadera, veiem com els aqüífers s'assequen, els rius es moren i els pagesos cada dia estan més entrampats. Perquè no ens parem a pensar una mica tots plegats?

De moment que plogui, si pot ser aigües avall dels pantans, en aquesta plana selvatana on el blat de moro i la vida al rius semblen incompatibles.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada